Diumenge 16 d’Agost de 2009, aprofitant que la previsió del temps era mar plana-arrissada per a tot el dia, vaig decidir fer la travessia en caiac de l’Hospitalet de l’Infant a l’Ampolla. Durant aquesta travessia veurem alguns del millors paisatges de la Costa Daurada.

Mapa de la travessia segons wikiloc

A les 8:30 del matí ja era a la platja de l’Arenal de l’Hospitalet de l’Infant. Aquesta platja és possiblement una de les més llargues del sud de la Costa Daurada. Vaig aparcar el cotxe el més al sud possible de la platja, així menys hauria de remar , però més vaig haver de caminar per tornar al cotxe des de l’estació de Renfe.

Descarregant el caiac...

A la dreta podeu veure la foto del cotxe carregat amb el caiac Rainbow Koala. El caiac és petitet, una mica estret, però lleuger (uns 15 kilos) i per tant fàcil de portar.

La platja de l'arenal de l'Hospitalet gairebé buida a les 8:30

Fa goig anar a la platja a aquestes hores, no hi ha gairebé ningú (com podeu veure a la foto de l’esquerra) i la temperatura és molt agradable. Tota la resta de fotos les podeu trobar a Picasa.

El mar està completament pla, fet que permet veure perfectament el fons. L’aigua està perfecta: clara i refrescant… A primera hora tot és ideal… més endavant per la tarda, quan el cansament comenci  a aparèixer i després d’hores d’insolació l’aigua ja no estarà tan “fresqueta” i estaré tip de la sal del mar…

La platja va seguint el modern passeig de mar l’Hospitalet de l’Infant que transcorre paral·lel a l’antiga Via Augusta.

Al final de la platja hi ha un camping/zona d’acampada molt a prop del mar, on les autocaravanes aparquen per passar el dia a prop de la platja. Després de la platja de l’Arenal hi ha la cala d’oques, de fet el camping rep el mateix nom.

La Cala d'oques i l'edifici del camping el temple del sol

A sobre del camping hi ha un edifici peculiar del camping temple del sol. El camping és naturista i força conegut per què és visible des de les línies del tren, des d’on es veu el peculiar edifici, les piscines i algun que altre cos nu…

Aigües poc fondes i transparents a la platja de l'Arenal.

Passada la Cala d’Oques s’arriba a la platja del Torn també anomenada de les Rojales. Per mi possiblement una de les platges més boniques. També és naturista i està amagada per que per arribar-hi en cotxe cal accedir-hi des de la nacional 340 a través d’un cami que passa per un entorn natural, a meitat del camí hi ha unes vistes espectacular sobre la platja.

Durant el camí he vist refugis que no sabria dir molt bé el seu origen…

Al final de la platja del Torn hi ha l’illot del torn. No és realment una illa, ja que esta unida a la platja del Torn separant aquesta en dues platges, una llara al nord i un altre petita al sud. L’entorn de l’illot del Torn és un bon lloc per fer busseig (jo hi he vist força peixos) i des de la platja petita del sud es pot arribar nadant a la punta Rajoles, una costa força alta amb una de les coves més grans de la costa catalana.

L'illot de cala Torn i la petita platja a la seua esquerra

La cova s’anomena la cova del llop marí, i és segurament la cova més gran de la Costa Daurada. El llibre La Costa Daurada arran de mar, té una descripció prou interessant de la zona amb excursions a peu i amb BTT. El llibre es pot consultar de forma integra a Google Books.

Medusa flotant a prop de la central nuclear...

A partir d’aquí, el paisatge ja no es tan interessant. La zona costera escarpada s’acaba i després de passar una platja sense gaire interès, arribem a la zona de la central nuclear de Vandellòs. Vandellos I fa temps que està tancada però pendent de desmantellar mentrestant Vandellòs II si que està operativa. Aquí és inevitable allunyar-se una mica de la costa perquè sempre fa una mica de cosa passar tan aprop d’una central, i un s’imagina trobant-se peixos amb quatre caps o pops immensos. No vaig trobar res de tot això però si que és pot apreciar que la temperatura de l’aigua aquí és més calenta degut a que la centra expulsa al mar aigua calenta. Se suposa que aquesta aigua no deu ser radioactiva, però la zona esta senyalitzada amb bolles. Al fons es poden apreciar camps de posidònia i possiblement i hagin força peixos en aquesta zona segurament per l’aigua calenta.

Platja de l'Almadrava

Després d’una bona estona remant per superar la central i superades unes quantes meduses, finalment s’arriba a la platja de l’Almadrava. Aquesta platja esta just davant d’una zona de cases blanques pintoresques i una petita església que predomina per sobre de les mateixes. Aquí les aigües tornen a ser cristal·lines, sobretot quan ens apropem al petit cap del codolar.

Al final de la platja,  després del cap del codolar, hi ha un port esportiu. Una de les coses que menys m’agrada de fer caiac de mar és haver de bordejar els llargs espigons dels ports esportius, on a més, sovint i a pescadors que t’obliguen a fer llargs rodejos per zones de poc interès. Vaja un ensopiment comparat amb les zones de costa pura i dura…

Platja del nord del port esportiu de Calafat

Abans doncs de superar el port esportiu, faig la primera parada a la platja que hi ha al nord del ports. Són les 11:30. M’he pres amb molta calma aquesta primera zona… La platja és molt tranquil·la ja que esta protegida de les onades pels espigons del port. Hem prenc un plàtan, descanso una estona i a continuar…

El port esportiu és el de Calafat, que té el mateix nom que el circuit de carreres de cotxes que hi ha a prop i que es veu des de la nacional 340.

A partir d’aquí comença una zona interessant de costa baixa amb força cales. Es succeïxen un conjunt de cales que són accessibles des de els camins que surten cap al nord des de l’Ampolla i des de la nacional 340.

Mapa de platges i cales de l'Atmella de Mar

Passem doncs la cala Llobeta, la punta de calafat, lo ribellet i arribem al més remarcable d’aquesta zona:  el castell de San Jordi d’Alfama. Segons la viquipedia:

“L’actual fortalesa que podrem visitar no és l’original. La present va ser construïda damunt les ruïnes de l’antic Castell Fortalesa que s’havia construït al segle XIII, pertanyent als ordes de Sant Jordi d’Alfama i Santa Maria de Montesa. Aquesta fortalesa, que va ser primerament ocupada per cavallers de l’orde del Temple, va ser bombardejada fins al seu ensorrament al segle XVII per les galeres espanyoles, a fi que no fossin ocupades per les tropes franceses. Durant el regnat de Carles II es va construir l’actual fortalesa, a prop de la primera, que va ser ocupada militarment per les tropes regulars”

Al sud del castell d’Alfama es troba un port esportiu que està en remodelació.

A aquestes hores i durant l’agost, les platges ja estan rebotides de gent, sobretot les que són més famoses com Cala Forn, Cala Vidre, i al no ser nudistes i de fàcil accés són fàcils d’omplir. De totes maneres, res a veure amb les platges de més al nord com Salou, Cambrils o platges més properes a Barcelona com Sitges. Aquí encara si pot estar…

Després de l’Alfama accedim a la zona anomenada de les tres Cales, que està just davant d’una gran urbanització amb el mateix nom. Aquí a vegades és fa difícil trobar el camí en cotxe fins a les cales per què t’has de perdre per la urbanització.

Després passem les cales de Xelin i de l’estany Tort i ja divisem el port de l’Ametlla de Mar (imatge de la dreta) i el seu llanguíssim espigo. Aquesta són les típiques zones aburrides que esgoten psicològicament. A més aquí he de prendre la “gran decisió”: m’aturo i puc tornar en tren des de l’Atmetlla o continuo fins a l’Ampolla? El cansament es comença a notar i a més la mar ja no està tan plàcida (tot i que no representa cap perill). A més són la prop de les 14:00 de la tarda, porto gairebé 5:30 hores remant. En aquest moment no tenia clar si l’Ametlla era mig camí. Si era així encara en quedaven 5:30 més i per tant no arribaria a l’Ampolla a temps per agafar l’últim tren d’una mica abans de les 20:00h.

Un cop superat l’espigo, tinc la opció d’entrar al port de l’Ametlla i plegar però decideixo continuar fins a la primera cala. Poc a poc em vaig animant i decideixo continuar però he de parar a dinar. Se que a prop hi ha la Platja de l’Estany amb un port natural i un xiringuito. Aquest és el meu objectiu per a dinar, un xiringuito on poder comprar una beguda “fresqueta”

A la platja de l’Estany descobreixo que hi ha més distància de l’Hospitalet a l’Ametlla de Mar que no pas de l’Ametlla a l’Ampolla i per tant no em queden tans kilòmetres.  A l’Ampolla pel GR caminant només queden 13,8 Km i ja n’he fet 27,2! Decididament continuo…

La zona entre l’Ametlla i l’Ampolla és força interessant, però faig poques parades i vaig força recte de punta a punta sense apropar-me gaire a les platges perquè no em sobra gaire temps si vull arribar a temps per agafar el tren. El més destacat és la punta de l’Aliga. Un cop superada aquesta punta arribo a la cala de l’Aliga, una cala força especial per què es pot accedir directament fins a la cal en cotxe, passant per un tunel que passa per sota les vies del tren. Les cales d’aquesta zona peratanyen a la població de Perelló, un poble que està força dins respecte el mar però que té algunes de les platges més interessants com cala d’Aliga o la platja de Santa Llucia.

Cales de la costa entre l'Ampolla i l'Ametlla

Abans d’arribar a la Cala de l’Aliga ens trobem amb les restes d’un vaixell abandonat a la costa i una roca amb unes formes força curioses just abans de la platja de l’estany podrit, que és la cala d més al sud que es pot accedir des del camí de costa des de l’Ametlla.  A la cala d’Aliga faig un altre parada i torno a trobar-me amb un cartell del GR-92 que hem diu quans quilometres hem queden. Per arribar a Cala d’Aliga s’ha de seguir un camí que va per l’interior (al nord de les vies del tren) i que s’agafa més o menys des de la sortida de l’autopista AP7 de l’Ametlla. Aquest camí porta a l’Ampolla o al Perelló i de tant en tant té accés a les platges a partir de tunels estres que passen per sota del tren i/o l’autopista.

La platja de Santa Llucia (a l’esquerra) és un platja força interessant i molt accessible amb cotxe, amb un petit baixador que permet desembarcar fàcilment el caiac. A més hi ha dutxes i un xiringuito on a l’estiu en aquesta platja es celebra la festa Major del Perelló.

Ara ens dirigim cap a Cap Roig, on abans d’arribar trobarem la Platja de Cap Roig (a la dreta). Al cap de Cap Roig hi ha 2 puntes (cap) on a totes dues hi ha edificis i hotels força visibles des de la costa. Aquí trobem algunes de les costes més altes de la Costa Daurada, sempre baixetes comparades amb la costa Brava o les Costes del Garraf.

Un cop superat cap Roig ja ens apropem a l’Ampolla tot i que encara no es visualitza. Ens falten pocs quilometres i està zona es caracteritza per ser una costa baixa amb poques platges, on aprofito per fer-me alguns autofotos. A esta hores de la tarda tinc el sol de cara i es reflexa al mar i a més el mar ja no esta completament calmat com al matí. ara he de lluitar amb una mar arrissada tirant potser cap a marejol. Tinc ganes d’una dutxa amb aigua no salada…

Finalment ja es visualitzen les platges de l’Ampolla. Primer paro a cala Bacones (curiós nom) però veig que no té un accés fàcil en cotxe i no hi ha lloc on deixar el caiac lligat. Decideixo doncs continuar fins a la següent platja, ja dins del nucli urbà de l’Ampolla, la Cala dels Capellans. Aquest lloc és ideal ja que hi ha una rampa accesible amb cotxer amb unes baranes de fusta que em permeten lligar el caiac.

Ja he arribat. Són les 18:20 de la tarda, porto remant des de les 8:30 del matí i segons wikiloc he fet unes 15,24 milles nautiques (uns 28 km). Jo crec però que segurament arrodonir a 30Km és més exacte. Tinc el temps just per recollir, lligar el caiac, dutxar-me i córrer a l’altre punta del poble per agafar el tren de les 19:10. A les 19:40 estic a l’Hospitalet om m’espera una caminada pel passeig fins arribar al cotxe i torna a buscar el caiac. Al final arribo a Vilaplana gairebé a les 22:00 de la nit. Ha estat un dia complet, estic cansat però content i una mica vermell del sol…